________________________________________________________
La vida s’escriu per capítols i, de tant en tant, toca acabar
el tom, bé perquè s’acaba o bé perquè decidim posar-hi nosaltres punt i final.
Passar la darrera pàgina i escriure-hi, en lletres daurades o no, la paraula “Fi”,
per tal de començar-ne un de nou, impol·lut i immaculat. De vegades per força;
d’altres amb molta il·lusió i una mica de por per el “Com començar-lo?”, “Com
serà?” i el “Què passarà?”.
Però, per sort, no acostuma a haver-hi obstacle que les ganes i la il·lusió no puguin vèncer. I aquestes son bàsiques per a escriure-hi amb bona lletra.
Ara em preparo per a buidar la motxilla. Per a deixar anar
llast. Per a desempallegar-me de les coses que no em servirà per a massa res
recordar.
Cremaré lo dolent i negatiu, i només deixaré, al quartet
dels mals endreços de la memòria útil, els records i les experiències què,
malgrat puguin no ser agradables, cal no oblidar per a tenir present cada dia
com arribem a ser de vulnerables els humans.
Gràcies... No sé a "Qui" o a "Què", però moltes gràcies :)
PETONS
