___________________________________________________
Pot semblar el
títol d’un llibre d’en Haruki Murakami, però no.
La gossa que es
menjava les onades l’he vista aquest matí amb els meus propis ulls quan he
baixat a fer un vol per la platja... I encara estic al·lucinant.
Els amos jeien
plàcidament a la sorra i la deixaven fer. No mostraven cap sorpresa, per la
qual cosa he deduït que aquest deu ser el seu comportament habitual quan la
deixen bora el Mar.
Ella esperava
expectant, atalaiant l’horitzó i, quan veia arribar l’onada, s’hi llançava de
cap, com si del coll d’una llebre es tractés.
I mentre ella s'ho passava d'allò més bé, a l’altra banda del passeig, una gateta trista i bruta meditava,
amb cara d’amoïnada, prop de les vies del tren...
La crua realitat.
PETONS
