Nosaltres com a únic company de viatge

______________________________________________________

 

La vida només es viu una vegada per això em sembla bo que, tard o d’hora, un bon dia decidim enfrontar-nos a la nostra realitat, amb sinceritat, sense pors i sense embuts, per tal de fer-ne balanç i extreure’n conclusions que ens portin a determinar quin grau de satisfacció en tenim i poder així fer-ne les correccions oportunes per a millorar-la i, a l’hora, millorar-nos nosaltres mateixos. Extreure conclusions per a veure si estem aprenent dels nostres èxits i dels nostres fracassos; dels nostres somriures i les nostres llàgrimes. Extreure conclusions per a comprovar que estem vivint com nosaltres desitgem i no com volen i/o esperen els demés.

Ningú no ens cuidarà més que el nostre egoisme positiu. Ningú.

Arribem a aquest món sols i sols ens en anirem.

Nosaltres com a únic company de viatge. 

Un viatge que creuarà geografies físiques i humanes. Un viatge que ens portarà a conèixer llocs i persones, situacions agradables i/o conflictives, efímeres o perdurables. Experiències que ens aniran construint, adobant i reafirmant-nos com a éssers humans.

Però la vida ens dona i ens treu en un constant “et trec i et dono” convertint-ho tot en volàtil. Tot, excepte nosaltres mateixos.

Podrem perdre-ho tot però el “jo” mai. Ell sempre ens acompanyarà mentre existim. Mai ens abandonarà sota cap circumstància.

Nosaltres som tot el que tenim. L’única cosa a la vida que tenim i tindrem mai amb plena garantia de permanència, per tant, trobo d’obligada responsabilitat escoltar-lo, tenir-lo en compte, mimar-lo i prestar-li tota l’atenció que es mereix.

I en això estic... ;)