Bienvenidos/as!

Bienvenidos/as!
Porque escoger es un derecho... o por lo menos debería serlo

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Hotel Casa D´Ivori (El Creixell, Tarragona)

____________________________________________________




Sovint quan parlem de ser romàntic o del romanticisme en general, acabem confonent el tocino amb la velocitat.

Penso que ser romàntic és molt lícit i no hauria de ser res del que ens haguéssim d'avergonyir o amagar. Contrariament, potser si tots plegats ho fossim una mica més, tot ens semblaria d'un altre color i seriem més feliços.

Per sort, a la vida hi ha situacions espontànies que ens "estoven" i, per si ens costa una mica, llocs que semblen escenaris reals d'un conte i que ens conviden a fer-ho, en companyia o amb el nostre alter ego i prou.

Aquest és el cas d'aquest petit i encisador "hotel" anomenat Casa D'Ivori, situat a El Creixell (Tarragona). I poso hotel entre cometes perquè per a mi aquests establiments acostumen a ser llocs bastant impersonals, on el número de l'habitació que t'asignen passa a ser el teu nom, i on ningú no es preocupa massa pels teus gustos o les teves necessitats, inclòs quan viatges sola, com acostuma a ser el meu cas.

Jo diria que el Casa D'Ivori és més aviat una mena d'"hostatgeria familiar" amb apats 100% casolans on, sense caure en l'indiscreció, et sents a gust, cuidat, ben atès i per davant de tot, et sents persona. Bé... Persona o personatge d'un conte de fades perquè, des de que creues la porta d'entrada, tens la sensació de que t'han abduit a un altre dimensió i en qualsevol moment apareixerà la Ventafocs, Blancaneus o l'esperit de Sissi per alguna de les seves estances... O totes juntes!

Ah! I no té "mazmorras" però té una bodega que no deixa indiferents als de paladar fi.

Fins al Gener, sol o acompanyat, preu per habitació/nit, amb esmorzar i IVA inclòs, 64,20€.

Us deixo les dades per si ho voleu experimentar :)


L'adreça:

Hotel Casa D'Ivori
Carrer Raval, nº 13
43839 El Creixell (Tarragona)
Telf. 977 801 719
info@hotelcasadivori.com


Click per a veure'n la localització al Google Maps



Unes imatges






















































divendres, 2 d’octubre de 2009

Teresa Forcades: Campanas por la Gripe A / ¿Quants interessos s'amaguen darrera la Grip A?

______________________________________________________


Germana Teresa Forcades


Si tot el que explica aquesta bona dona monja en el video sigui veritat, espero que per al seu bé ho sigui de clausura, en un monestir amb segurates armats fins les orelles a la porta.


Si sou dels que penseu que darrera la Grip A s'amaga una trama d'interessos ben enredada, no us perdeu aquest video.


La religiosa TERESA FORCADES, doctora en Salut Pública, hace una reflexión sobre la historia de la GRIPE A, aportando datos científicos, y enumerando las irregularidades relacionadas con el tema. Explica las consecuencias de la declaracion de PANDEMIA, las implicaciones políticas que de ello se derivan y hace una propuesta para mantener la calma, así como un llamamiento urgente para activar los mecanismos legales y de participación ciudadana en relación a este tema.







dijous, 1 d’octubre de 2009

Modus vivendi

____________________________________________________


Capvespre a la platja de Son Bou (Illa de Menorca)



4 Meditació --> Decisió --> Acció --> Reacció

4 Creuament --> Agosarament --> Penediment --> Sufriment

4 Sotmetiment --> Patiment --> Esfereiment --> Trencament --> Alliberament

4 Estancament --> Avorriment --> Desencantament --> Abandonament

4 Maltractament --> Acceptació --> Servilisme --> Mort

4 Defraudament --> Decepció --> Insatisfacció --> Encallament --> Desidia

4 Innocència --> Desconeixement --> Encegament --> Satisfacció --> Felicitat


Utilitzar el transport públic dona molt de sí.
No m'estranya que organitzin concursos i tot... ;)


Fes click aquí si vols veure els que es van presentar a l'edició d'enguany del Concurs de Relats Curts de TMB

dimarts, 8 de setembre de 2009

Coses de la vida

__________________________________________________
Fa poc més de 4 mesos em van acomiadar de la feina.
Ja no necessitaven els meus serveis, em van dir.
Digueu-me agosarada però en el fons cada cop n'estic més convençuda de que em van fer un favor. Detestava la feina, detestava la ubicació i detestava moltes altres coses fàcils de deduïr que deixo a la vostra lliure imaginació.
Ara sóc a un curs ocupacional per a aturats, a un bon centre, això sí. Ja coneixia l'escola d'altres cursos que hi he fet quan era una treballadora en actiu.
El curs és de DreamWeaver i Flash, i Flash aplicat al disseny gràfic.
No espero trobar feina d'això, tot i que m'encantaria però, tal i com estan les coses, això seria un miracle. Malgrat tot, vinc a l'escola amb il·lusió perquè el tema m'agrada, tot i que de vegades m'avorreixo una mica, com ara mateix, moment en el qual ens estan ensenyant a crear un blog (ja, ja , ja!).
I vet aquí que no hi ha mal que per a bé no vingui, i he pensat que mentre el profe explica coses que ja sé, pot ser seria bona idea actualitzar aquest Gripau Blau que en aquests darrers mesos ha estat més que abandonat.
Tot i així tinc l'orella posada perquè mai es sap tot i segur que aprenc alguna cosa.
Ens han fet cercar hostatgement per anar penjant a la red els nostres avanços. Us deixo l'enllaç per si hi voleu treure el nas :)

I res, que la vida continua i prefereixo prendre-m'ho com unes petites vacances. Ja em preocuparé quan pertoqui.

Salutacions i fins aviat (espero)!

dijous, 29 de gener de 2009

No hi ha ànimes a la ciutat dels morts

_______________________________________________





Als passadissos de les finestres tapiades, no hi ha rialles, ni crits, ni gemecs.
Només flors pansides, xiscles de gavina i remor de vent.
No hi ha ànimes a la ciutat dels morts.
Només les dels visitants que, recelosos, vigilen les velles lloses que oculten els corcats fèretres que guarden gelosos els ossos dels corromputs cossos que un dia foren l’envàs de les ànimes ja alliberades.

I més enllà, al jardí de les aromàtiques, les restes dels insubmisos a ser pastura de cucs, ens expliquen que no som més que allò que ara allà es barreja com sorra de colors.
Que potser no podrem mai saber del cert si es veritat que amb el darrer alè perdem 21 grams però, la resta, no som més que 2 quilos de pols inútil i innòcua.

I te n’adones de quant i com n’arribem a ser de gilipolles al llarg de les nostres vides, aliens al fet de que, tard o d’hora, és en el que ens convertirem.

"Memento, homo, quia pulvis es et in pulverem reverteris"
(Recorda, home, que pols ets i en pols et convertiràs)

"Aquell que tu creus que ha mort, no ha fet res més que avançar-se en el camí"
(Sèneca)


Descanseu en pau tots els que ens heu deixat en pocs dies.
El vostre record romandrà viu a les nostres ments i els nostres cors.


P.S. - Gràcies a l'Albert Fernández per la frase de Sèneca

dissabte, 17 de gener de 2009

Ikea s'avança al futur

_______________________________________________





Feia molt de temps que no trepitjava Ikea, tant que ni sabia que ara també redecora les nostres vides oferint matèria genètica d’impensables olors i colors, a un preu immillorable.

El món avança i el meu pànic en vers les grans superfícies fa que em quedi enrere...

dimarts, 6 de gener de 2009

¿Dos mil nou o Dos mil neu???

__________________________________________________





El refranyer català diu que "Any de neus, any de Déus".

El castellà diu que "Año de nieves, año de bienes".

Si tot això és cert, podem estar tranquils perquè aquest any triomfem com la Cola-loca... :)

Abrigueu-vos que fa fred i, sobre tot, compte a les carreteres!





diumenge, 4 de gener de 2009

Papilio Machaon

_________________________________________________





En Septiembre pillé a esta mariposa en pleno banquete, en un jardín particular de Lloret de Mar (Girona).
Me pareció preciosa, enorme y fascinante.

Hoy, 4 meses más tarde, me entero por casualidad de que su nombre es Papilio Machaon, de que cada vez existen menos ejemplares en Europa y de que sólo es apreciable un ligero aumento de su presencia en el norte de África.

Su desaparición está provocada por los pesticidas y agentes químicos que se utilizan para combatir a otras especies indeseables.

Cuando la Papilio Machaon es una oruga, se alimenta de plantas silvestres como la Ruda y el Hinojo, así que… Por favor, si vais a buscar caracoles o compráis una planta de vivero y os encontráis con una oruga como la de las imágenes que pongo a continuación, no la matéis. Cuidadla y ayudadla a convertirse en mariposa y veréis lo increible que es desde su nacimiento.

Muchas gracias!





Foto by Miroslava Serova (Wikipedia)


Foto by Kira


Foto by Cantarelo









divendres, 2 de gener de 2009

Las cosas, a menudo, no son lo que parecen...

_________________________________________________



Podría ser una lluvia de estrellas...
Cometas...

Pero no...

Son inocentes copos de nieve,
precipitándose en mitad de la noche,
iluminados por la luz de un flash,
atrapados por el objetivo de una cámara,
disparada desde un coche en marcha...

Es lo que hay...