Bienvenidos/as!

Bienvenidos/as!
Porque escoger es un derecho... o por lo menos debería serlo

dilluns, 31 de desembre del 2012

Bye bye 2012; Welcome 2013

___________________________________________________

















Así de simple. 
Sin exámenes ni balances. Sin planteamientos ni propósitos.

Y mientras mi alter ego y yo esperamos la llegada del 2013, nos despedimos del 2012 con unos mojitos a la salud de todos aquellos por los que merece la pena seguir luchando en este valle de lágrimas.

Gracias por estar ahí!

Feliz 2013!!!




















divendres, 28 de desembre del 2012

1er. Propòsit per al 2013

________________________________________________________







Un dia vaig escoltar que un/a troba la felicitat fent feliços als altres i m'hi vaig posar d'immediat.

I sí però, si bé és cert, em dol comprovar que de vegades erro i poso empeny en voler fer feliç a qui m'ignora i, per el contrari, ignoro a qui realment hauria de merèixer tota la meva atenció.

M'he de corregir amb urgència.

1er. Propòsit per al 2013, amb etiqueta de "Preferent" ;)





divendres, 21 de desembre del 2012

Ser feliz es gratis

__________________________________________________________

























Uno de mis deportes favoritos es viajar en transporte público sumergida en mi mundo mientras observo el universo a través de la ventanilla, conectada a los auriculares que me unen a mi móvil y que me erigen como protagonista única de mi propio videoclip.

Un videoclip que a veces es triste y melancólico, y otras divertido, alegre y explosivo.

Eso depende de varios factores: Mi estado de ánimo, las circunstancias, el tema que suene en ese momento, el entorno inmediato, la meteorología, los sueños nocturnos que soy capaz de recordar, de dónde vengo, hacia dónde voy, hacia dónde iré luego e incluso hacia dónde iré después de luego...

Hoy el transporte ha funcionado con increíble puntualidad suiza, y el cielo del amanecer, aunque no era espectacular, me decía que hoy sería un gran día (quizá porque yo deseaba que así lo fuese).

En la oficina me han dado una buena noticia y, además, he recibido una llamada telefónica inesperada que ha terminado por desbocar mis niveles de adrenalina, oxitocina, vasopresina y tropocientas “-inas” más.

Normalmente programo la música que deseo como banda sonora para cada momento. Mis momentos.
Esos momentos sólo míos, únicos e irrepetibles... Pero con tantas “-inas” alocadas cabalgando como posesas por mi riego sanguíneo, he dejado que el azar eligiera la banda sonora de mi resto de mañana, y no porque hiciera la concesión de dejar a la casualidad la labor de poner banda sonora a mi defunción en el supuesto día del fin del mundo.
No. Simplemente me daba igual. Ni siquiera he puesto el aleatorio...

Y ha sido asombroso!!!

Todo encajaba con cada tema que sonaba... O cada tema que sonaba encajaba con todo.

Salir de Sants Estació radiante, con las “-inas” en plena efervescencia, que empiece a sonar “Fly on the wings of love” por los auriculares, que cruces la marea de taxis en espera casi saltando al compás de la música y que de repente te encuentres delante de las narices lo que muestran las imágenes del encabezamiento como si te hubiesen conectado a un escáner fMRI, no tiene precio.
Y es que... Ser feliz es gratis!

Para el resto de cosas materiales, deberé seguir trabajando por un sueldo (porque ya son las 00:01 del día después y el mundo sigue en pie) ;)





dijous, 20 de desembre del 2012

Terremoto emocional

_________________________________________________________



No debo confundirme.
No fue casualidad. Fue causalidad.

Podría haber elegido verde, azul, amarillo, gris... Incluso blanco... Incluso negro.
Podría haber elegido la Luna, una estrella, una nota musical, una flecha... Cualquier cosa o sencillamente nada.

Pero libremente, sin prisas ni presiones, sin titubeos y sin necesidad de meditaciones previas elegí naranja y, por inducción, por afinidad cromática, por simpatía y por convicción elegí un Sol. El Sol.

Una combinación aparentemente inocente con la que me sentí y siento identificada. Una combinación cálida, bucólica, hermosa, poética, potente, vitalista...

Nadie avisó. Nadie habló de riesgos. Quizá porque nadie podía sospechar que algo tan pueril devendría tan trascendental.

El destino es caprichoso, astuto y enredoso... Adquiere infinitas formas. Se cuela por cualquier ínfimo resquicio. Y juega al escondite. Y te sorprende...

Podría haber elegido verde, azul, amarillo, gris... Incluso blanco... Incluso negro... Pero elegí naranja.
Podría haber elegido la Luna, una estrella, una nota musical, una flecha... Cualquier cosa o sencillamente nada... Pero elegí el Sol.

Ahora sé que mi ingenua elección ocultaba algo importante y decisivo. Ahora lo sé. Pero ahora ya es tarde. Demasiado tarde.

Y no puedo culpar al azar de ser quien dinamitó la hermética tapa de esa inquietante caja de Pandora interior, provocando un terremoto emocional que dejó descubierto y desamparado todo su contenido para ser desordenado, revuelto, voleado y esparcido por un torbellino de agridulces y enigmáticas incertidumbres.

Elegí libremente y libremente seguiré eligiendo. Con consecuencia. Cual Ícaro advertido por Dédalo. Aunque me equivoque. Aunque me vaya la vida en ello. Por principios. Por valores. Por mí.

Porque la historia es larga, pero la vida, muy a mi pesar, es demasiado corta para malgastarla en vacilaciones...

I can and I will...







dimarts, 18 de desembre del 2012

Soliloquio

________________________________________________________















Definición de la RAE:

soliloquio.
(Del lat. soliloquĭum).
1. m. Reflexión en voz alta y a solas.


Se preguntan el corazón y la razón: ¿Algún día tú y yo seremos capaces de llegar a un acuerdo?
Lo dudo...


Modelo: QleeFlò - Núria Vila (Gràcies guapa!)

diumenge, 9 de desembre del 2012

Finn Spicer, filósofo contemporáneo

_______________________________________________________







(Clicka en la imagen para ampliar)


"Las emociones y los sentimientos son el aceite que lubrica el engranaje de la razón"
(Finn Spicer)


Finn Spicer es un filósofo contemporáneo, profesor de filosofía en la universidad de Bristol, y autor de interesantes publicaciones sobre el comportamiento humano.



dissabte, 8 de desembre del 2012

Cálida luz de otoño, frío viento de invierno

_________________________________________________________

















Luz de otoño, amarilla, cálida, cegadora...
Viento frío de invierno, gélido, cortante, abrumador...

Mezcla perfecta para generar un buen caldo de cultivo donde dejar crecer sin limitaciones esa melancolía que nos envuelve el alma con su acorazado caparazón.

Dicen los expertos que “si uno no cambia de estrategia siempre seguirá obteniendo los mismos resultados”...
Pero claro, digo yo que la cosa está en aclararse primero para saber cuales son los resultados que deseamos obtener... Y yo sigo con mi “ni sí ni no ni todo lo contrario”...

Y bueno...“La culpa es del viento...” como dicen Los Secretos en su tema “Sólo ha sido un sueño”

(Aquí la letra - Aquí el vídeo
)



diumenge, 18 de novembre del 2012

Nosaltres com a únic company de viatge

 

La vida només es viu una vegada per això em sembla bo que, tard o d’hora, un bon dia decidim enfrontar-nos a la nostra realitat, amb sinceritat, sense pors i sense embuts, per tal de fer-ne balanç i extreure’n conclusions que ens portin a determinar quin grau de satisfacció en tenim i poder així fer-ne les correccions oportunes per a millorar-la i, a l’hora, millorar-nos nosaltres mateixos. Extreure conclusions per a veure si estem aprenent dels nostres èxits i dels nostres fracassos; dels nostres somriures i les nostres llàgrimes. Extreure conclusions per a comprovar que estem vivint com nosaltres desitgem i no com volen i/o esperen els demés.

Ningú no ens cuidarà més que el nostre egoisme positiu. Ningú.
Arribem a aquest món sols i sols ens en anirem.
Nosaltres com a únic company de viatge. 
Un viatge que creuarà geografies físiques i humanes. Un viatge que ens portarà a conèixer llocs i persones, situacions agradables i/o conflictives, efímeres o perdurables. Experiències que ens aniran construint, adobant i reafirmant-nos com a éssers humans.

Però la vida ens dona i ens treu en un constant “et trec i et dono” convertint-ho tot en volàtil. Tot, excepte nosaltres mateixos.
Podrem perdre-ho tot però el “jo” mai. Ell sempre ens acompanyarà mentre existim. Mai ens abandonarà sota cap circumstància.

Nosaltres som tot el que tenim. L’única cosa a la vida que tenim i tindrem mai amb plena garantia de permanència, per tant, trobo d’obligada responsabilitat escoltar-lo, tenir-lo en compte, mimar-lo i prestar-li tota l’atenció que es mereix.

I en això estic... ;)




dijous, 8 de novembre del 2012

Arrieros somos...

_______________________________________________________








"Nadie se cruza en tu camino por casualidad y tú no entras en la vida de nadie sin ninguna razón. Jamás olvides que tu vida es más grande que tus miedos, que tus fuerzas son mayores que tus dudas. Aunque tu mente este confundida, tu corazón siempre sabrá la respuesta"

(Y yo añadiría: "Aunque a menudo le cueste verla, encontrarla y/o aceptarla").



diumenge, 4 de novembre del 2012

Punt de trobada

_________________________________________________________















Foto per al Repte CCLIII del RepteVirus T

Tema: "Punt de Trobada"

http://repte.virust.org/

Label Xesca: http://repte.virust.org/?cat=15


dijous, 1 de novembre del 2012

Onades a la platja de La Mar Bella (Barcelona)

_____________________________________________________
 














Podria ser Hawai, Austràlia, Califòrnia o fins i tot Valdovinho.

Però no.

És la platja de La Mar Bella, a Barcelona, ahir 31/10/2012 a les 15:20.

Per sort o per desgràcia, unes imatges poc freqüents.







diumenge, 28 d’octubre del 2012

Quatre dotzenes

________________________________________________________























“Qui dia passa, any empeny” diu la dita popular, i ja en son 48.
4 dotzenes d’anys empenyent dia rere l’altre, fins a ves a saber quan.

Dies blaus, taronges, grisos, grocs, negres, vermells, verds... Dies de tots colors.
Dies amb degradats, perquè no sempre acaben amb el color que comencen.
Dies texturats, rugosos, plisats, arrugats, estucats, rebregats, gravats...
Dies planers, dies ziga-zaga, dies completament anodins...
Dies què, extrapolant-los a vehicles en moviment, podríem titllar-los de: Dies Dragon Khan, dies Vespino, dies AVE, dies patí de platja, dies Concorde, dies TRAM, dies Ryanair i, com no, dies RENFE.

Dies en que et lleves amb ganes de menjar-te el món i que el què t’acabes menjant només son mocs i marrons, propis i/o aliens.
I a la inversa, és clar.
Dies en que et lleves perquè no en tens més remei i que, quan a la nit en allitar-te en fas balanç, te n’adones del desastre que hauria suposat no haver-ho fet.

Perquè la vida és això: Un continu concurs en el que has d’anar triant, d’entre moltes i sense massa pistes, la porta que has d’obrir o la capsa que has de destapar per a poder passar a la següent pantalla, igualet que en un vídeo-joc.

Si encertes en la tria, la barra de nivell de supervivència es va omplint.
Si no fas una bona tria, l’has ben cagat. El nivell de la barra disminueix i només et cal mantenir l’esperança de trobar pel camí una farmaciola, una poma o un beuratge que t’ajudi a sobreviure uns instants, lo just per a continuar endavant fins a trobar la propera col·lecció de portes i capses... I tornar-te-la a jugar!

I bé doncs... Quin remei... A diari continuaré donant gràcies a la vida i lluitant fins a que aparegui el Game Over!

Gràcies per ser-hi ;)










El pastís que m'ha fet la meva germaneta i que estava boníssim!
Moltes gràcies Tata!!!








dissabte, 20 d’octubre del 2012

El Mar està enfadat

__________________________________________________________


I amb avui ja son tres els dies de temporal...



dissabte, 14 de juliol del 2012

The Mainstreams (Pop-rock acoustic covers)

_________________________________________________________





Tinc por dels meus veïns... Entro al portal corrent fins l'ascensor, i em tanco prest per a que no em vegin... Quan arribo al replà i surto de l'ascensor, miro a esquerra i dreta per a convèncer-me de que no m'esperen, però per si de cas, vaig amb la clau preparada per a obrir ràpidament la porta i ficar-me dins del pis... Deixo el bolso al menjador i, de camí a l'habitació, engego l'ordinador de sobre taula (triga tant a posar-se en marxa, que tinc temps de canviar-me i tot)... Quan torno, m'assec i obro el Firefox... Busco el link... I un cop més escolto "Take on me" per The Mainstreams... A tota castanya, perquè m'agrada sentir-la i sentir-la, per dins i per fora... Tinc por del meus veïns perquè entenc que deuen estar fins la polla d'escoltar-la (els agradi o no), però de moment ningú s'ha queixat encara, així que... L'escoltaré un cop més!



Proper concert de The Mainstreams:
Dijous, 19 juliol a les 21:30

al
Bar Las Vegas (abans El Carrilet), C/ Cuba, 26 (Mataró, BCN)







dilluns, 9 d’abril del 2012

La gossa que es menjava les onades


___________________________________________________


 
Pot semblar el títol d’un llibre d’en Haruki Murakami, però no.
La gossa que es menjava les onades l’he vista aquest matí amb els meus propis ulls quan he baixat a fer un vol per la platja... I encara estic al·lucinant.

Els amos jeien plàcidament a la sorra i la deixaven fer. No mostraven cap sorpresa, per la qual cosa he deduït que aquest deu ser el seu comportament habitual quan la deixen bora el Mar.

Ella esperava expectant, atalaiant l’horitzó i, quan veia arribar l’onada, s’hi llançava de cap, com si del coll d’una llebre es tractés.

I mentre ella s'ho passava d'allò més bé, a l’altra banda del passeig, una gateta trista i bruta meditava, amb cara d’amoïnada, prop de les vies del tren...

La crua realitat. 

 


dimecres, 18 de gener del 2012

Compte enrere

________________________________________________________


La vida s’escriu per capítols i, de tant en tant, toca acabar el tom, bé perquè s’acaba o bé perquè decidim posar-hi nosaltres punt i final. Passar la darrera pàgina i escriure-hi, en lletres daurades o no, la paraula “Fi”, per tal de començar-ne un de nou, impol·lut i immaculat. De vegades per força; d’altres amb molta il·lusió i una mica de por per el “Com començar-lo?”, “Com serà?” i el “Què passarà?”.

Però, per sort, no acostuma a haver-hi obstacle que les ganes i la il·lusió no puguin vèncer. I aquestes son bàsiques per a escriure-hi amb bona lletra.

Ara em preparo per a buidar la motxilla. Per a deixar anar llast. Per a desempallegar-me de les coses que no em servirà per a massa res recordar.

Cremaré lo dolent i negatiu, i només deixaré, al quartet dels mals endreços de la memòria útil, els records i les experiències què, malgrat puguin no ser agradables, cal no oblidar per a tenir present cada dia com arribem a ser de vulnerables els humans.

Gràcies... No sé a "Qui" o a "Què", però moltes gràcies :)


dilluns, 16 de gener del 2012

La Barcelona que més m'agrada

__________________________________________________________

















Aquesta és la Barcelona que més m'agrada.
La Barcelona encara adormida, amb lleganyes als ulls, amb remor de persianes que s'alcen, sense embussos, amb olor de cafè i de pastes recient fornejades, de turistes amb cara de son, de quioscs plens de diaris i dominicals esperant els clients més matiners. 
La Barcelona que em va veure néixer i la que un bon dia vaig abandonar. 
La Barcelona que ara gaudeixo molt més com a visitant que no pas quan hi vivia. 
Perquè els éssers humans som així. 
Ens cal perdre coses o agafar-hi perspectiva per a valorar-les.
Què bonica és Barcelona! :)


















dijous, 12 de gener del 2012

Missatge celestial?

_________________________________________________________













Bon dia! :)
És el cel d'aquest matí alguna mena de missatge??? :P

diumenge, 8 de gener del 2012

El Club Lovecraft (Antonio Lázaro)

________________________________________________



















"El Club Lovecraft", d'Antonio Lázaro (2007), lluïa com a novetat a la prestatgeria de la biblioteca i em vaig deixar portar per la psinòpsi de la contraportada... Ambientada a Toledo... Un club que cerca el Necronomicon... H. P. Lovecraft... 
Semblava que prometia.

Però només ho semblava.
Personalment m'ha resultat penosa, i no només per la trama sinó també per l'estil de l'escriptura. No m'ha enganxat ni tan sols quan, gairebé al final, semblava que anava a fer-ho (més val tard que mai! Em deia mentre avançava pàgines...)
Llàstima de temps... Una pena.

Una burda inspiració en El Club Dumas (Arturo Pérez-Reverte), llibre en el que es basa la pel·lícula La novena Puerta, de Roman Polański (amb una banda sonora exquisida, a càrrec de Wojciech Kilar, el mateix autor que la BSO de Bram Stoker's Dracula, de Francis Ford Coppola).

L'autor no ha set original ni en el títol.

Per sort em curaré ràpid del desencís perquè he començat una novel·la molt maca que m'ha atrapat des del principi i m'ha fet oblidar les penes ;)


En parlaré així que l'acabi.



dissabte, 7 de gener del 2012

"La sorpresa del roscón" d'Elvira Lindo (Interpretat per Assun Planas)

__________________________________________________


















El Rei del tortell del dinar de Reis d'aquest 2012


Ahir al vespre vaig anar a gaudir d'una estona de teatre a l'espai Porta4.

La mallorquina Assun Planas (Cía. Malvasia) interpretava un monòleg en clau d'humor, escrit per Elvira Lindo (Manolito Gafotas), i que duu per nom "La sorpresa del roscón".

Gran interpretació i tan entretingut que se'm va fer curtíssim (i em vaig quedar amb ganes de més...)

Molt recomanable. Si en teniu ocasió, no us el deixeu perdre.



divendres, 6 de gener del 2012

Comparativa entre el salari mínim interprofessional Vs Preu del bitllet del transport públic

_________________________________________________






















Això ja arriba al límit suportable per a qualsevol economia domèstica.
No es considera el transport públic un article de primera necessitat?
A on estem anar a parar?
Per què sempre ens toca el rebre als mateixos?

Vull emigrar, però no sé a on... :S




Bon dia de Reis!

____________________________________________























Avui és el dia de Reis.
Cal no perdre la il·lusió, ni amb l'edat, ni amb les circumstàncies.
Compte amb ennuagar·se amb la fava del tortell ;)


dijous, 5 de gener del 2012

El meu Pa

_______________________________________________________



Darrerament m'ha donat per fer pa a casa.
És relativament senzill i el gust (i la durada!) no té res a veure amb el del que adquirim a la major part de forns o despatxos de pa.

3 parts de farina, 1 d'aigua i llevat fresc de forner (això ho poso a ull: 20/30gr).
Millor no posar sal per a no entorpir la feina al llevat.

Treballem la massa uns 10 minuts. 
La deixem pujar (millor a un lloc calentó o arreserat). 
En uns 40' ja la tenim llesta. 
La tornem a treballar i ja li donem la forma del pa. 
Fem una creu a la part superior amb una fulla ben esmolada.
La deixem reposar 10 ó 15', i el posem al forn preescalfat a 150º. 
En uns 45' estarà llest.
El treiem i el deixem refredar al damunt d'una reixa.
Per a obtenir més crosta hem d'anar ruixant aigua amb un pulveritzador durant la cocció.
A la massa també podem afegir un raig d'oli, 1 ou, fruits secs, mantega... És qüestió d'anar experimentant!

Bon profit! ;)