__________________________________________________________
Aquesta és la Barcelona que més m'agrada.
La Barcelona encara adormida, amb lleganyes als ulls, amb remor de persianes que s'alcen, sense embussos, amb olor de cafè i de pastes recient fornejades, de turistes amb cara de son, de quioscs plens de diaris i dominicals esperant els clients més matiners.
La Barcelona que em va veure néixer i la que un bon dia vaig abandonar.
La Barcelona que ara gaudeixo molt més com a visitant que no pas quan hi vivia.
Perquè els éssers humans som així.
Ens cal perdre coses o agafar-hi perspectiva per a valorar-les.
Què bonica és Barcelona! :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada