Bienvenidos/as!

Bienvenidos/as!
Porque escoger es un derecho... o por lo menos debería serlo

dijous, 26 de juliol del 2007

Un cop vessat el got

_____________________________________________________






Si escric aquestes línies es per a mi, per ningú més que per a mi.
I no per què sigui egoista, sinó per què un cop estar llançada la gota que fa vessar el got, necessito posar en ordre les meves idees i els meus sentiments.
Quan algú a qui t’estimes saps que et decep premeditada i conscientment, es com si el món de sobte s’aturés per esclatar a continuació en trossos que van caient al teu damunt sense que puguis acabar de creure’t-ho. Es com si t’arrenquessin amb unes estenalles alguna cosa en lo més profund del pit, causant-te un dolor semblant al que pot provocar la mort d’un esser estimat.
Per què la decepció es com una mena de mort.
La decepció posa fi a moltes coses i esdevé inici de moltes altres.
I et preguntes ¿Per què?
Però trobes tantes possibles respostes com possibilitats de que cap d’elles sigui l’encertada. I et quedes buida.
I així es com em sento. Com qui ha perdut a un esser estimat que, sense saber per què, ha decidit abandonar-te, voluntàriament, prescindint de tu, fredament, sense cap raonament, sense cap explicació, sense cap argument i sense cap demostració més que la sang freda de l’engany i la falsedat del gest i la paraula.
Per què, aquesta es la amarga sensació que em queda.
Em pregunto si alguna cosa ha estat veritat. Si algun moment dels que jo he cregut sincers ha estat real. Si veritablement he significat alguna cosa més que algú de qui fer escarni.
Però tal vegada mai no ho sabré o no podré confiar en l'autenticitat de la resposta.







dissabte, 21 de juliol del 2007

El gripau blau (lletra i acords)

__________________________________________________









Em consta que molts de vosaltres arribeu a aquest blog cercant la lletra o els acords d'una cançó tradicional esplaiera anomenada "El gripau blau".

En agraiment per haver vingut a parar al meu cau i que no marxeu decebuts, aqui la teniu.

Un plaer, i aneu en compte per què... de gripaus blaus babaus com el de la cançó, encara que us pugui sorprendre, n'hi ha molts.





El gripau blau


Sol
Vaig coneixer un gripau blau,

.......................Re7
Un gripau blau, babau,

.....Sol.............Do
Que es creia ser, pero de veritat,

Sol................Re7............Sol
Res més que un princep encantat.

No es movia el gripau blau,
El gripau blau, babau,
I es creia ric i tan bonic
Que no volia cap, amic.

Es pensava el gripau blau,
El gripau blau, babau,
De creures tan, tan important,
A poc a poc s’ha anat inflant.

Molt em temo que el gripau blau,
El gripau blau, babau,
D’inflar-se tant, li pot passar,
Que faci un pet com un aglà.




dijous, 19 de juliol del 2007

Decepció


__________________________________________________







Decepció a l’empit de l’existència
Un cop més, allà et trobo
Tanco els ulls per fer-te desaparèixer
Un cop més no...
El darrer




dilluns, 16 de juliol del 2007

Nada


__________________________________________________







No soy nada.
No siento nada.
Ya no siento nada.
De la noche a la mañana,
un extraño vacío se ha apoderado de mí.
Un vacío que no me deja sentir.
Un vacío que no me deja siquiera sufrir.
No puedo sentir nada,
ni bueno ni malo,
ni felicidad ni tristeza,
ni alegría ni angustia.
Nada.
¿No era eso lo que tanto he perseguido?
¿No era eso lo que tanto deseaba?
Ahora todo lo que me envuelve es anodino.
Todo excepto mis sueños.
Ahora debo conseguir echarte de ellos.

Xesca



“El poeta es un fingidor,
finge tan completamente
que llega a fingir que es dolor
el dolor que de veras siente”.

“Con una falta tal de gente con la que coexistir,
como hay hoy,
¿Qué puede un hombre de sensibilidad hacer,
sino inventar sus amigos,
o cuando menos,
sus compañeros de espíritu?”.

Fernando Pessoa
Lisboa, 13 de junio de 1888 - † Lisboa, 30 de noviembre de 1935




dijous, 5 de juliol del 2007

Cobarde

_________________________________________________




Son muchos los peldaños ascendidos
e inciertos e inseguros los que me quedan.
Las esperanzas mutiladas por recuerdos abnegados
son la zancadilla a mis sentimientos mundanos.
Víctima y verdugo de mis emociones,
muero en manos de la pasión que me habita.
Esa misma que me impide preguntarle a la verdad
por temor a su respuesta.
Al final de la escalera me esperará el arrepentimiento
pero entonces ya no será posible descender
y la pasión me abandonará jocosa
en busca de otra alma a la que esclavizar,
mortificándola hasta convertirla en cobarde.




dilluns, 2 de juliol del 2007

Días difíciles

___________________________________________________







No han sido estos últimos, días fáciles y aunque hallar la luz al final del camino nos esté haciendo olvidar a velocidad vertiginosa la oscuridad en la que hemos estado sumidos, quiero, antes de que se cumpla mi deseo de olvidarlo por completo, daros las gracias a los que habéis estado ahí, a mi lado, físicamente o en la distancia, merced a ese grato sucedáneo que nos permiten a día de hoy las nuevas tecnologías.

Es en esos momentos cuando una toma una mayor conciencia de su ya consabida vulnerabilidad, precisamente por eso, es en esos momentos cuando más se necesita una mano amiga que nos ayude a tirar de la carga, un hombro amigo con el que compartirla o una voz amiga que nos augure un final feliz, aunque luego pueda no resultar verdad.

No me parece ético poner nombres y apellidos, pero no quiero pasar por alto el comentar que estoy sorprendida y profundamente agradecida y emocionada por algunas de las manos tendidas que he encontrado en mi camino.
Y a pesar de que podría estar decepcionada por otras que me hubiera gustado encontrar, no lo estoy porque, la vida nos somete a duras pruebas y es en su transcurso cuando nos descubrimos como somos realmente.

Ahora sé que debo amar a algunas personas que, aunque sé que jamás las he ignorado, tal vez no les he prestado toda la atención que realmente merecen.
Y ahora también sé que debo aprender a ignorar a algunas personas a las que, seguramente, he estado amando demasiado sin merecerlo.

Tanto a unos como a otros, GRACIAS por demostrarme como sois.
Y a los que estáis, GRACIAS por concederme el honor de ser vuestra amiga.