________________________________________________________
La vida s’escriu per capítols i, de tant en tant, toca acabar
el tom, bé perquè s’acaba o bé perquè decidim posar-hi nosaltres punt i final.
Passar la darrera pàgina i escriure-hi, en lletres daurades o no, la paraula “Fi”,
per tal de començar-ne un de nou, impol·lut i immaculat. De vegades per força;
d’altres amb molta il·lusió i una mica de por per el “Com començar-lo?”, “Com
serà?” i el “Què passarà?”.
Però, per sort, no acostuma a haver-hi obstacle que les ganes i la il·lusió no puguin vèncer. I aquestes son bàsiques per a escriure-hi amb bona lletra.
Ara em preparo per a buidar la motxilla. Per a deixar anar
llast. Per a desempallegar-me de les coses que no em servirà per a massa res
recordar.
Cremaré lo dolent i negatiu, i només deixaré, al quartet
dels mals endreços de la memòria útil, els records i les experiències què,
malgrat puguin no ser agradables, cal no oblidar per a tenir present cada dia
com arribem a ser de vulnerables els humans.
Gràcies... No sé a "Qui" o a "Què", però moltes gràcies :)
2 comentaris:
Fa poc, jo mateixa vaig tindre por d'acabar un capítol de la meeva vida, de fet, encara crec que l'estic acabant. Però dona molta por un nou començament... Tu m'has fet creure que estic capacitada pero començar-lo, ja que he pogut reconeixer perquè no era capaç de passar pàgina :)
Gracies i continua escrivint ;)
És el primer dia que passo per aquí, m'agrada el gripau blau. M'he identificat amb el teu apunt, a mi també em costa endreçar records però de tant en tant s'ha de fer per a poder tancar capítols i obrir-ne de nous ;)
Publica un comentari a l'entrada