No hi ha ànimes a la ciutat dels morts

_______________________________________________

Als passadissos de les finestres tapiades, no hi ha rialles, ni crits, ni gemecs.
Només flors pansides, xiscles de gavina i remor de vent.
No hi ha ànimes a la ciutat dels morts.
Només les dels visitants que, recelosos, vigilen les velles lloses que oculten els corcats fèretres que guarden gelosos els ossos dels corromputs cossos que un dia foren l’envàs de les ànimes ja alliberades.

I més enllà, al jardí de les aromàtiques, les restes dels insubmisos a ser pastura de cucs, ens expliquen que no som més que allò que ara allà es barreja com sorra de colors.
Que potser no podrem mai saber del cert si es veritat que amb el darrer alè perdem 21 grams però, la resta, no som més que 2 quilos de pols inútil i innòcua.

I te n’adones de quant i com n’arribem a ser de gilipolles al llarg de les nostres vides, aliens al fet de que, tard o d’hora, és en el que ens convertirem.

"Memento, homo, quia pulvis es et in pulverem reverteris"

(Recorda, home, que pols ets i en pols et convertiràs)

"Aquell que tu creus que ha mort, no ha fet res més que avançar-se en el camí"

(Sèneca)

Descanseu en pau tots els que ens heu deixat en pocs dies.

El vostre record romandrà viu a les nostres ments i els nostres cors.

P.S. - Gràcies a l'Albert Fernández per la frase de Sèneca