_______________________________________________
La vida m’ha mostrat
que un plec de roba dolça
pot provocar doloroses nafres;
que de vegades el sol
no surt cada matí per a tothom;
que la ràbia és el pitjor dels verins
i la venjança la pitjor de les justícies.
La vida m’ha ensenyat
a no comptar amb més mans que les meves.
A donar més que a rebre.
A estimar sense esperar ser estimada.
Però la vida també m’ha ensenyat
que sovint, ella no és gens fàcil.
I em fa vacil·lar, dubtar,
fins i tot de les meves forces.
Per sort la natura dibuixa paisatges
com el de la fotografia.
Paisatges que em permeten carregar piles
i continuar aquest viatge cap a algun lloc incert.
Aquest misteriós i meravellós viatge anomenat VIDA.
xesca'08
Bienvenidos/as!
dimarts, 17 de juny del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada