Bienvenidos/as!

Bienvenidos/as!
Porque escoger es un derecho... o por lo menos debería serlo

dilluns, 1 de setembre del 2008

The End

______________________________________________




Pues nada… esto se acabó.

Se acabó el no mirar el reloj, el trasnochar (si?, pues nadie lo diría… ejem), los desayunos que empalman con la hora de la comida, las siestas, las cenas a medianoche, las partidas de dominó, las pompas de jabón, las horas de lectura en la tumbona, el Sol, el agua, la arena, la jardinería, el bricolage, el no hacer nada…

Y aquí estoy, resistiéndome a meterme en la cama porque sé que en cuanto suene mi despertador a las 06:30am, mi carroza se convertirá en la calabaza que deberé comer durante los 11 meses que restarán para que vuelva a ser Agosto.

Pero hay que ser optimista por delante de todo así que... Viviré con la ilusión de poder disfrutar de las zanahorias que el calendario nos esparce por el camino para que sea menos duro llegar al próximo destino.

Feliz regreso a la cotidianidad!





5 comentaris:

Anònim ha dit...

Bones!!

Només a fi de fer-te més suportable el retorn a la feina et diré que l'11 de setembre faré pont.. Bé, palanca... Bé, aqüeducte... Bé, pont d'autopista de 3 carrils... FINS EL 6 D'OCTUBRE!! Je, je...

Amb gent com jo, qui necessita enemics? je, je...

Xesca ha dit...

Osties!!!!! ¬¬

Doncs si que és cert Ignasi... Amb amics com tu, no vull ni pensar amb els que no m'empassin! Ja ja ja

Ei, gaudeix molt de tot:
del temps lliure, de la família, dels passejos, del boli Bic i de tot allò que et faci fruir de valent.

Afartat de no fer res si és el que et ve de gust o d’esllomar-te si és el que creus que et convé.

Em fas enveja (i més aquest any en que no m'he enterat de les vacances) però no em puc queixar perquè, d'aquí a 3 setmanes exactes marxo uns dies a un lloc fantàstic i meravellós (que vaig arribar gairebé a avorrir) i que ara mateix fa 24 anys que no trepitjo.
Ara em fa molta il•lusió tornar-hi perquè la vida comporta canvis i... suposo que m'estic fent gran :)
El lloc és Menorca, i el motiu, visitar a la family i a un amic que després de 9 anys ha "tornat a casa".

Suposo que se'm remouran moltes coses però... de tant en tant va bé remoure la terra per a que s'oxigeni, no? :D


Feliç Carretera Panamericana!!!


PD - I... pensa en els menys sortuts!

Anònim ha dit...

Pues res, t'escric també perquè el retorn sigui més senzill, com molt bé diu l'ignasi, per dir-te el què ja saps, que d'aqui un parell de dies deixo de treballar. O sigui que us foteu tots dos, que per vacances les meves!!! xDDD Vacances?? Bé, dormir poc, i treballar molt i diferent. Ens veiem.

Xesca ha dit...

JAAA JAAAA JAAAAAAA!!!!!!!!!

Venga va!!!!
Que això pren caire de subhasta!!!

Algú que es jubili a la de una???

¿No hi ha ningú que es jubili???!!!

Algú que es jubili a la de dues???

Va! Que necessitem un jubilat per a fotrens els 3...

Algú que es jubili a la de...


:D

Natalia ha dit...

Holaa!!

Muchas gracias por pasar por mi blog!!

Ya te digo que pena que acabe el verano :(:( me lo he pasado entero estudiando y encima creo que para nada...:S:S

Un besooooo!