___________________________________________________
......
«És ben cert, i també terrible, que fins a un cert punt, la idea o la visió de la misèria atrauen els nostres millors sentiments; però en segons quins casos, més enllà d’aquest punt ja no es pas així. S’erra qui afirmi que això es deu invariablement a l’egoisme inherent al cor humà. Prové més aviat d’una certa desesperança de posar remei a un mal excessiu i orgànic.
Per a un ésser sensible, la pietat es tradueix no pas poques vegades en dolor. I quan, per fi, es comprèn que aquesta pietat no pot conduir a un auxili eficaç, el seny exigeix a l’ànima que se’n desprengui.
El que vaig veure aquell matí em persuadí que l’escrivent era víctima d’un trastorn innat i incurable.
Jo podia fer almoina al seu cos, però no era el cos que l’adoloria; era l’ànima la que patia, i a l’ànima jo no podia abastar-la. »
Per a un ésser sensible, la pietat es tradueix no pas poques vegades en dolor. I quan, per fi, es comprèn que aquesta pietat no pot conduir a un auxili eficaç, el seny exigeix a l’ànima que se’n desprengui.
El que vaig veure aquell matí em persuadí que l’escrivent era víctima d’un trastorn innat i incurable.
Jo podia fer almoina al seu cos, però no era el cos que l’adoloria; era l’ànima la que patia, i a l’ànima jo no podia abastar-la. »
Fragment de “Bartleby, l’escrivent” (1856)
Herman Melville (New York 1819 – † 1891)
ISBN: 84-8437-710-5
Edicions Proa 1999
ISBN: 84-8437-710-5
Edicions Proa 1999
2 comentaris:
Per què tothom es preocupa tant del cos i no de la immensitat de la seva ànima?? Per què hi ha gent tan pobre d'esperit que no se n'adona del que té a la vora?? Em de donar segones, terceres, quartes i cinquenes i etc. oportunitats a aquells que han ferit la nostra ànima??? Com dir a una persona no m'ho tornis a fer, i pensa que la meva ànima amb el teu comportament està patint? Per què quan algú troba algú aquest segon algú canvia radicalment i amaga el cap sota l'ala??? Per què avui dia amb tanta tecnologia no ens diem les coses a la cara??? per què estem aprenent a no demanar ajuda??...
Totes aquestes preguntes me les feia fa més o menys dues setmanes. La resposta?? Si algú em llegeix, si us plau, que em contesti. De totes maneres, ja vaig donar una altra oportunitat. La meva ànima va posar un altre cop la galta i va fer borron i cuenta semi-nueva. Semi, sí, semi.
Una altra oportunitat.
Ànims meua ànima.
Petonàs Xesca per ser la millor amiga de les teves amigues (i amics). T'estimo.
perdó per la falta d'ortografia a la quarta línia... 'hem de donar segones, terceres'...
Jo, l'ànima i la son.
:)
Bona nit, bloggers invisibles, a veure si escriviu al Gripau Blau.
Muack.
Publica un comentari a l'entrada