_________________________________________________
El dissabte vaig anar al teatre Cirvianum, de Torelló, a veure “Una noche con Gabino”, d’en Gabino Diego, i vaig sortir amb tan bon karma que encara és ara que, quan hi penso, no puc evitar que els meus llavis dibuixin un somriure.
Que gran que és aquest home!
Ha plogut molt des de que sens va presentar amb 17 anys com un adolescent ingenu, empanat i insegur a “Las bicicletas son para el verano”... Les crítiques van ser tan sagnants que al pobre noi li van costar una depressió.
Tot i que encara sembla un adolescent, ara ja en té 41 camí dels 42.
Renoi, com passa el temps!
“Una noche con Gabino” es un repàs a la història de la seva vida, de les seves vivències i dels seus somnis, sempre des de la senzillesa, l’autocrítica i en clau d’humor, i amb el permanent missatge de que en aquesta vida res és impossible.
Un monòleg de gairebé hora i mitja on, ell i només ell, omple l’escenari amb la seva persona i a estones acompanyat de la seva guitarra i la seva increïble veu. Sí, sí, el noi toca la guitarra i canta i no ho fa gens malament. Suposo que per això, no en va, es va començar a guanyar la vida tocant al Metro de Madrid... :)
Durant l’espectacle dona vida pròpia, amb veu i gestos, als personatges que esmenta, tant és que sigui la seva avia, com en Santiago Segura, el rei Juan Carlos, en Fernando Fernán Gómez (genial!), en Jorge Sanz, la Maribel Verdú o la Penélope Cruz, i més.
Molts van ser els que el van criticar, els que no van apostar per ell, els que no li auguraven un futur com artista... Molts que s’han quedat enrere perquè ell, malgrat els mals pronòstics, sempre ha anat endavant.
Porta 4 anys fent aquesta representació per tot el país i fins i tot a Miami... Això ha de voler dir alguna cosa, no?
Que gran que és aquest home!
Ha plogut molt des de que sens va presentar amb 17 anys com un adolescent ingenu, empanat i insegur a “Las bicicletas son para el verano”... Les crítiques van ser tan sagnants que al pobre noi li van costar una depressió.
Tot i que encara sembla un adolescent, ara ja en té 41 camí dels 42.
Renoi, com passa el temps!
“Una noche con Gabino” es un repàs a la història de la seva vida, de les seves vivències i dels seus somnis, sempre des de la senzillesa, l’autocrítica i en clau d’humor, i amb el permanent missatge de que en aquesta vida res és impossible.
Un monòleg de gairebé hora i mitja on, ell i només ell, omple l’escenari amb la seva persona i a estones acompanyat de la seva guitarra i la seva increïble veu. Sí, sí, el noi toca la guitarra i canta i no ho fa gens malament. Suposo que per això, no en va, es va començar a guanyar la vida tocant al Metro de Madrid... :)
Durant l’espectacle dona vida pròpia, amb veu i gestos, als personatges que esmenta, tant és que sigui la seva avia, com en Santiago Segura, el rei Juan Carlos, en Fernando Fernán Gómez (genial!), en Jorge Sanz, la Maribel Verdú o la Penélope Cruz, i més.
Molts van ser els que el van criticar, els que no van apostar per ell, els que no li auguraven un futur com artista... Molts que s’han quedat enrere perquè ell, malgrat els mals pronòstics, sempre ha anat endavant.
Porta 4 anys fent aquesta representació per tot el país i fins i tot a Miami... Això ha de voler dir alguna cosa, no?
Molt recomanable.
Si teniu l’oportunitat de gaudir-lo, no us el deixeu perdre.
... la maceta que me regalaste
ya no la riego porque
quiero olvidarte...
Traducir al castellano/español
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada