_______________________________________________
Blanc...
potser ho he oblidat...
Dies feliços del meu passat
pels que vaig lluitar i guanyar.
Ho veia tot clar, resplendent...
Aquells dies vaig aprendre a volar.
Gris clar...
finalment ho he acceptat...
Jo et deia que deixessis de somiar
i comencessis a lluitar.
Però la teva llum s’enfosquia...
Mai vas aprendre a volar.
Gris fosc...
volava com ningú...
i amb tu vaig caure,
lluitant per donar-te vida,
mentre tu ho veies tot fosc...
No ens vas permetre volar.
Ara sóc jo qui ho veu fosc,
negre...
perquè en realitat, per molt que lluités per això,
mai vaig aprendre a volar,
encara no he après a acceptar,
i mai no aprendré a oblidar...
Malgrat tot, ho faré... negre.
Publicada amb permís de l'autor
Gràcies Àlex!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada