Bienvenidos/as!

Bienvenidos/as!
Porque escoger es un derecho... o por lo menos debería serlo

dimarts, 15 de juliol de 2008

Les Quatre Columnes, d’En Puig i Cadafalch

_______________________________________________








Després d'anys d'estira i arronsa, el monument del mataroní Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) es tornarà a ubicar en el seu emplaçament original a l’Avinguda de l’Exposició de Montjuïc, a Barcelona ciutat.

Les columnes d'inspiració jònica que feien més de 20 metres d’alçada i 2 de diàmetre, es van erigir al 1919 com a símbol de capitalitat de la ciutat de Barcelona, de la cultura catalana i en memòria dels lluitadors de les llibertats nacionals catalanes, simbolitzant les quatre barres de la senyera però van ser retirades, l’any 1928, per ordre de Primo de Rivera.


El passat mes d’Octubre, el grup municipal de CiU va presentar en el ple de l’Ajuntament de Mataró una proposta demanant al consistori de Barcelona la restitució de les columnes.

Segons diu el Capgròs (diari digital), en aquell moment la proposta no va prosperar perquè el govern municipal va considerar que aquesta no era una qüestió que s’hagués de debatre a l’Ajuntament Capgròs.

Fa uns dies, el ple de l’Ajuntament de Barcelona va tenir a bé aprovar per unanimitat la seva reposició.

A través d’un comunicat, el CiU capgròs manifesta el seu desig que la futura restitució de Les Quatre Columnes “serveixi per apreciar la veritable dimensió de la figura d'En Puig i Cadafalch”, un dels mataronins més il·lustres i amb més projecció internacional.

Personalment ja m’està bé que hi hagi un record per aquest “capgròs il·lustre” a qui tant admiro i a qui m'haguès agradat poder conèixer però, bàsicament, si m’alegra el fet no és pel record en vers a aquest fantàstic home (a qui molts coneixen de nom però pocs de fets), sinó pel que per a ell significava aquesta columnata i evidentment pel que significa en la actualitat la seva reposició.


El temps i les ganes van posant les coses a lloc...




“Les coses mortes tenen una certa virtut màgica: les cendres dels morts imperen sobre els vius; elles guarden sovint el caliu somniat de l’ideal; i pobra de la ciutat que no té morts sota terra, ni papers en sos arxius, ni llibres inútils en ses biblioteques!”

Josep Puig i Cadafalch (1927)




Consultar l’obra d’En Josep Puig i Cadafalch


Projecte inicial, que no pas el definitiu




Les Quatre Columnes (recient erigides)





Les Quatre Columnes (acabades, 1919)







Inauguració





Enderrocament (1928)









En Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, va ser un home d’idees fixes, lluitador per damunt de totes les coses i amplament polifacètic.

Va ser arquitecte, arquitecte modernista, urbanista, polític, governant, arqueòleg, historiador d’art, escriptor...

Va organitzar la Junta de Museus, i des de l’lnstitut d'Estudis Catalans, va impulsar les excavacions d’Empúries i de les esglésies visigòtiques de Sant Pere de Terrassa.

...I també va ser un home enigmàtic, digne de ser el protagonista de qualsevol llibre-novel·la d’aquests que ara estan tant de moda.

En Puig i Cadafalch va escriure, el 14 de setembre de 1923, que havia amagat important documentació per a preservar-la del General Miguel Primo de Rivera, sense especificar on.

83 anys més tard, al juliol del 2006, tot just ara fa 2 anys, es va trobar la joia, amagada darrera una falsa paret de fusta, a l’altell de la que havia estat casa seva i despatx a Barcelona, al carrer Provença, 231.

Un valuós retall de la història de Catalunya d’entre 1917 y 1923, i que constava de 422 caixes repletes de documentació de tot tipus, entre elles 152 caixes amb l’arxiu polític del propi Puig i Cadafalch,10.000 dibuixos dels seus treballs com arquitecte, 15 caixes amb manuscrits literaris i documentació de la seva sogre, Dolors Monserdà i del germà d’aquesta, el pintor Enric Monserdà, a més de 35 caixes de documents familiars, 23 de diversos objectes, 386 rotlles de projectes i un ric epistolari.

Els hereters, besnéts d’aquest interessant home, van fer donació d’una part del tresor al patrimoni públic, i es troba a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès.

2 comentaris:

María Teresa ha dit...

Gràcies per aquesta història tant interessant.
Ara ja no recordo bè si Eduardo Medoza parlava de aquestes columnes en la novel.la La ciudad de los prodigios ambientada en la primera Expo de Barcelona el 1919

Anònim ha dit...

Amb els temps que estem ( aixó sempre o diem ) i ara mes que mai, aquest senyor tindria que estar entre els vius, com tans altres. Tornan a parlar de la llengua catalana que esta per sobre de la castellana, per aixó el famos manifest.
Fins aviat
Mari