Antònia Font
Jardins de Can Puget (Manlleu)
26/07/2008, 23:00h
A peu dret, amb un públic fred com un sac de glaçons, cosa que no és cap novetat per als qui estem acostumats a assitir a concerts a la comarca d’Osona, anit, al Jardí de Can Puget, un lloc que per a mi té un encant especial, varem poder gaudir dels Antònia Font de sempre, a pèl, sense filharmònica, amb un so defectuós però no per la manca d’instruments sinó perquè, darrerament, els tècnics de so, semblen patir tots de problemes òtics.
Només amb “Alegria” i “Wa Yeah!”, 2 temes capaços de posar en peu al Liceu de Barcelona i fer una “conga” al Teatre Monumental de Mataró, el grup va aconseguir caldejar una mica l’ambient exterior de Can Puget.
Ah! I també amb “Vitamina Sol”, tema amb el que, increïblement i de manera totalment espontània, la primera línia de foc ens varem agafar de les mans corejant la cançó a ritme de vals.
Un bon concert per part d’Antònia Font que, personalment opino, va quedar enterbolit per la poca entrega i participació del públic.
Només amb “Alegria” i “Wa Yeah!”, 2 temes capaços de posar en peu al Liceu de Barcelona i fer una “conga” al Teatre Monumental de Mataró, el grup va aconseguir caldejar una mica l’ambient exterior de Can Puget.
Ah! I també amb “Vitamina Sol”, tema amb el que, increïblement i de manera totalment espontània, la primera línia de foc ens varem agafar de les mans corejant la cançó a ritme de vals.
Un bon concert per part d’Antònia Font que, personalment opino, va quedar enterbolit per la poca entrega i participació del públic.
www.antoniafontoficial.com
Vull fer una menció especial per a les persones amb poca educació i respecte que, en lloc de quedar en un bar per a fer el got i explicar-se la vida, ho fan a primera línia de públic, menyspreant la feina dels artistes i donant pel sac als que sí que els interessa el seu treball.
Una espècie que a més, quan algú els dona amable i educadament un toc d'atenció, tenen la poca vergonya de, al damunt, mirar malament i pel damunt de l'espatlla a les persones agreujades, com dient “¿I tu qui t’has cregut que ets?”.
Doncs mireu, segurament no som ningú més que persones interessades en el treball d’Antònia Font i no en les vostres intimitats. Persones que, a més, hem fet (o no) un munt de kilòmetres per a gaudir de la seva música, no de les vostres xafarderies.
Si el que volíeu era protagonisme, aquí us cedeixo de bon grat aquest petit espai en El Gripau Blau per a complaure-us.
Una espècie que a més, quan algú els dona amable i educadament un toc d'atenció, tenen la poca vergonya de, al damunt, mirar malament i pel damunt de l'espatlla a les persones agreujades, com dient “¿I tu qui t’has cregut que ets?”.
Doncs mireu, segurament no som ningú més que persones interessades en el treball d’Antònia Font i no en les vostres intimitats. Persones que, a més, hem fet (o no) un munt de kilòmetres per a gaudir de la seva música, no de les vostres xafarderies.
Si el que volíeu era protagonisme, aquí us cedeixo de bon grat aquest petit espai en El Gripau Blau per a complaure-us.
1 comentari:
Molt be tot l'escrit!!! i més l'ultima part.
Amb va sobtar molt aquest concert amb el que havia joventut i no tant, la fredo, la parsimonia i com ve dius la mala educació envers tots els que estavam al concert. Despres de possar en peus tot un Liceu (entredes esgotades), un Monumental( també entrades esgotades) plé de gom a gom, A... i amb un só que els que no van hanar es van perdra el poder rectificar. Perqué criticar havans de veure el espectacle no es just.
Fins aviat
Maria
Publica un comentari a l'entrada