Ara

________________________________________________

Ara que als meus cabells d’aram
es l'argent qui els vesteix,
segueixo sense comprendre
el per què de tot plegat.
Però ara ja es tard.
Ara ja no vull més veus
que em facin creure que visc una realitat.
Ara ja sé que tot es fals i mesquí
com el negre dels meus cabells.
Ara ja es tard
i voldria no tornar a escoltar la teva veu
si no es en un intangible somni.
Ara es així com et percebeixo.
Com un somni fals i buit.
Tan fals i tan buit com la realitat que em regales
quan de sobte te n’adones
de que em tens aferrada
en algun lloc recondit de la teva ment.
I a les hores em parles.
Quan ara... ja es massa tard.