___________________________________________________
Desaparèixer... mmmmmmm!
Desaparèixer... mmmmmmm!
Necessito perdre'm per alguna muntanya, respirar aire fresc, diferent, aïllar-me, allunyar-me de tot i tothom (i si pogués, fins i tot de mi).
Merceneta, t'estimo... t'ho he dit mai?
Amparito, preciosa, cuidat. Prometo respondre i posar-me al dia així que em trobi.
Kuli... que et puc dir que no sàpigues?
Tata... que ja saps que soc molt rareta. No m'ho tinguis en compte. Jo també t'estimo però, no tothom és capaç d'expressar els sentiments com tu.
JJ... unos que vienen y otros que se van... la vida sigue igual (o peor). Nos vemos!
Ice... Isma... que ya mismo tamos ahí (joe... que mal!).
Alvin... ande andarás? Ande estés: un muerdo.
Jon... recordat de tornar (i de contestar els correus :))
Felipe... NO, no pots venir. Desfés la maleta :)
Natx... has escrit al blog!!! Confio en que els teus propòsits "de cara al curs vinent" siguin tan ferms com tu. Petó.
Mama... ja sé que no llegeixes el meu blog però... més que res és per deixar constància. Que sí, que no marxo a Filipines, que et trucaré cada dia (per variar). Cuida al papa i no t'aprofitis de que ara ell te piles i tu no.
Nacho Royo (o Cacho Pollo, tant és)... Gracias por alegrarme el final de mis vacaciones y el resto de mis días. Si hay un hombre de palabra y con OO sobre la faz de la tierra, ese eres tú. HDS forever!*
I bé, marxo, no tan lluny com m'agradaria ni sense bitllet de tornada, així que... que ningú pateixi. Tornaré! (tret de que trobi un vell "casadero" milionari amb alguna cardiopatia severa en fase terminal, disposat a jubilar-me, ja ja ja).
Fins aviat!
I recordeu: dilluns dia 27 a les 00:30 tots a contemplar Marte per què... No és per ser "ave de mal agüero" però al 2287 cap de nosaltres serem aquí.
PD - Aaaah!!! ¿Que no sabeu qui és en Nacho Royo???... A la vuelta os lo cuento ;). Será tenso y extenso, aviso, pero emocionante. Sniff!
3 comentaris:
Holaa!!
Ho has aconseguit al final, eh?
marxes de vacances, desconnectes! Te'n vas a respirar aire fresc!
M'alegro molt, de veritat!
Que em pots dir que no sapiga?
mmm...
no sé, ja pensaré ;)
T'estimo molt!
Si et dic que et trobaré a faltar... t'ho creuràs? si, potser només seran dos dies però... tothom els nota dos dies, eh?
jajajajaja
que bo l'ho del Nacho Royo (alias: Cacho Pollo by. Xes)
espero l'entrada al blog amb impaciencia... més que res per aviam que dius ;)
El Felipe es el Felipe que coneixo jo? no l'has deixat venir? no m'ho puc creure... ultimament no el treus de casa, eh?
jajajaja
pobreeet...
ara aviam que et trobaras quan arribis a casa... potser haurà montat una festa per venjar-se...
ves a saber.
Bé...
que t'ho passis mooolt bé aquests dos dies, i que aconsegueixis desconnectar del tot ;)
Un petó molt fort!
Kuli
PD. els avis pugen a dinar el dissabte...
Hola desapareguda!!!!!!!!!
entenc la teva necessitat humana, podem dir-li: desaparèixer, carregar piles, retrobar-te, mentalitzar-te, sé que els dies de vageig s'acaben, però si aquests dies no son suficients, pensa que sempra ens quedarà 1 bitllet d'anada.
No, no m'has dit mai que m'estimes, ja tocava!, m'encanta que m'estimis, ummm m'agrada! però et faig saber que l'honor no es només teu, jo també T'ESTIMO.
Lleigeixo que no marxes tant lluny com voldries, pensa que el lloc es només una part del viatge, iniciar i fer un viatge per petit i aprop que sigui es molt emocionant, es com començar una vida nova amb moltes coses incertes: m'agradarà, em sentiré del lloc, coneixeré alguna persona interessant, trobaré l'instant adequat per somriure...un munt de coses que de repent et fan sentir nena i una mica ingènua. Al llarg de l'any ens donem pocs moments per a nosaltres mateixes , hi han persones que necessiten anar a Tiffanis per carregar piles, nosaltres només necessitem uns dies d'esbarjo. Veus, t'adones que afortunades que som, només necessitem les persones que ens estimen i estimem i unes hores per viure-les per nosaltres mateixes!
Escriuria més però ja saps no es el meu fort.
Fins aviat petarda!!!!!
Kuli per tu també un petó meu i de la Clara.
Mercè
La Amparito està a la parra, com de costum... després del 6 de setembre...dia fatídic de l'últim examen ens posem al dia!!!
Què fuerte me parece todo!!! se acaba el mes de agosto!!!.
I jo així i sense haver tingut vacances!!! Jo no tinc síndrome... Jo casi un síncope. sin na de na, vamos!!!
Muackkkkkkkkkk.
Publica un comentari a l'entrada