Bienvenidos/as!

Bienvenidos/as!
Porque escoger es un derecho... o por lo menos debería serlo

dilluns, 1 d’octubre de 2007

Fer "el merda"

_________________________________________________







Quan els anys a recordar comencen a poder-se comptar per dotzenes, comences també a prendre consciencia de que també comences a tenir una edat.

I es que, encara que interiorment ens sentim allà mateix, els anys passen per a tot i per a tothom, ens agradi o no.

Sempre havia cregut que quan arribés l’any 2.000, a banda d’anar amb platet volador i vestits platejats, jo tindria un marit, seria mare de dos o tres fills, i ho sabria tot respecte a tot. Però no... De la mateixa manera que lo primer no va estar així, lo segon (tot i que es va intentar) tampoc, lo tercer ni somniar-ho i lo quart, evidentment, encara menys.

Quan som menuts ens pensem que creixerem i que serem els reis del mambo, que ho sabrem tot i estarem més que segurs de totes les coses i de les decisions que prendrem per què, veiem als nostres pares, als grans de la família, als qui ens ajuden a resoldre aquella multiplicació tan complicada, als qui ens arrangen el braç caigut d’aquella nina que tant estimem, l’oncle que va en moto i per a nosaltres és gairebé un pilot de competició, als qui menen cotxe i ens pensem que això et fa superimportant...

I a l’adolescència comencem a fer “el merda” , i ens creiem que amb una cigarreta a una mà i un cubata a l’altre, ens fem més alts, més guapos, més adults, més enrollats i més guais.

Hi ha qui per sort se n’adona a temps i no tarda en descobrir que això es una burda trampa i ho deixa córrer sense problemes, però hi ha qui, quan ho vol deixar córrer no pot, i comencen les dependencies greus.

Està clar que el tabac es perjudicial per a la salut i que ningú hauríem de fumar, si més no el tabac tractat i manipulat que ens venen als estancs, ho accepto però, tot i les mesures que prenen les institucions en quant a la venda d’alcohol a menors, em consta que el consum és ben estès entre ells.

Tots hem estat joves i n’hem fet de molts colors però, perdoneu, hi ha coses que em costa d’entendre.

Avui dia no es fàcil anar a un supermercat amb 12, 13 ó 14 anys i comprar begudes alcohòliques, o que te’n serveixin en un bar, però entenc que qui més qui menys té germans grans, companys de més edat a la colla o algunes ampolles a casa dels pares, i així van fent.

Jo no és que em pregunti com és possible que els pares no se n’adonin de que la cosa baixa per què entenc que si no consumeixen habitualment de les ampolles és impossible, però sí que em pregunto per què els pares mai cauen en pensar en que el seu fill/a pot tenir un problema, més o menys greu, i més quan en més d’una ocasió el fill/a els ha arribat a casa en un estat lamentable o han hagut d’anar fins i tot a cercar-lo.

Els fills, i no és que intenti justificar-los, són joves sense cap, en edat de fer "el merda" però... ¿Encara hi ha pares que poden trobar “graciós” que el seu fill/a menor de 16 anys els arribi a casa borratxo/a o l’hagin d’anar a trobar allà on sigui?

Doncs sí, pel que es veu i encara que pugui semblar increïble, els hi ha, i no precisament de nivell cultural i econòmic baix.

I ja no parlem dels qui no només ho permeten sinó que a més els el faciliten.

Que trist!

Deu ser que em faig vella...