______________________________________________
El KOK feia setmanes que ens avisava de que no havíem de deixar-nos perdre el directe de Marah al rocòdrom de Balenyà, i no anaven errats.
Això va ser el passat dissabte dia 5 a la nit, amb The Midnight Travellers (Rock des de Barcelona) com a teloners.
Un cop més em vaig deixar sorprendre acudint a un concert d’un grup del que només havia escoltat una cançó “Angels on a passing train”, que personalment m’agrada molt i segons la vox populi és, sense dubte, una de les millors del seu darrer disc “Angels of destruction”.
Diuen els entesos que sonen com en Bruce Springsteen als seus “años mozos”... No ho dic jo.
Com anècdota explicar que quan vaig veure el cartell que anunciava el concert per primer cop, em vaig pensar que en Dave Bielanko (veu i guitarra) era en Jesse Malin... Evidentment no ho era però,,, En sortir el grup a escena, la noia que va prendre possessió del teclat era pastada a la tecles d’en Jesse Malin...
Vaig pensar que em perseguia una mena d’obsessió per l’home que es va encapritxar de les meves sabates al “Light of Day” de fa un parell d’anys, però no, no eren al·lucinacions meves. Era la Christine Smith, es a dir, ELLA.
Això va ser el passat dissabte dia 5 a la nit, amb The Midnight Travellers (Rock des de Barcelona) com a teloners.
Un cop més em vaig deixar sorprendre acudint a un concert d’un grup del que només havia escoltat una cançó “Angels on a passing train”, que personalment m’agrada molt i segons la vox populi és, sense dubte, una de les millors del seu darrer disc “Angels of destruction”.
Diuen els entesos que sonen com en Bruce Springsteen als seus “años mozos”... No ho dic jo.
Com anècdota explicar que quan vaig veure el cartell que anunciava el concert per primer cop, em vaig pensar que en Dave Bielanko (veu i guitarra) era en Jesse Malin... Evidentment no ho era però,,, En sortir el grup a escena, la noia que va prendre possessió del teclat era pastada a la tecles d’en Jesse Malin...
Vaig pensar que em perseguia una mena d’obsessió per l’home que es va encapritxar de les meves sabates al “Light of Day” de fa un parell d’anys, però no, no eren al·lucinacions meves. Era la Christine Smith, es a dir, ELLA.
Molt bons, sí senyor!
"Marah" son:
Dave Bielanko: veu, guitarra, banjo
Serge Bielanko: guitarra, armònica, veu
Christine Smith: teclat, bvs, acordeón
Johhny Pisano: baix
Serge Bielanko: guitarra, armònica, veu
Christine Smith: teclat, bvs, acordeón
Johhny Pisano: baix
Joe Gorelick: bateria
"The Midnight Travellers" son:
Omar "The Sidney Kid": veu
Joe Traveller: guitarra
Dr. Pau Guitelzon: baix
Dave Shadow: bateria
1 comentari:
Hola!!
T'escric per demanar-te un favor: els d'osonaTanga han demanat fotos del concert de MARAH i he pensat que podrien publicar les teves que estan xules. Si hi estàs conforme, me les pots passar per correu? Els direm que posin l'enllaç al teu blog, ok?
Res més. Espero que vagi tot bé. Me'n vaig a assajar!!!
A10!!
PD. I divendres? Et vam posar falta!!!!
Publica un comentari a l'entrada