_______________________________________________
Mataró, 27/09/2007 20:00
Aquest vespre, quan he arribat a casa, hi havia un cel que m’ha fet pensar que allò que venien a anunciar-me fa uns anys els testimonis de Jehová, concretament els diumenges a les 9 del matí, anava a succeir o que tal vegada la família Adams havia traslladat la seva residencia a Mataró.
Però no... només ha estat un ensurt, però un ensurt d’aquells que als del Maresme ens posa cardíacs.
Us adjunto una imatge de com era el cel de casa a les 20:00.
La veritat és que tenir una cosa així al damunt impressiona, imposa i no fa massa gràcia.
De moment plou, però plou normal, es a dir, de moment no cal alçar barricades ni inflar les Zodiac.
Però no era del temps meteorològic del que volia “parlar” si no de música.
Sí, ja ho sé, darrerament El Gripau Blau està molt melòman… i no és que em sorprengui però... durant uns mesos havia aconseguit “mantenir-lo al marge” de la meva gran passió, tot i que n’era conscient de que tard o d’hora acabaria “punxant” per què, com bé amenaça el subtítol del blog, la cosa va de “...un poco de todo y mucho de mí”, i les coses acaben sortint i es que... sense lletres no em concebeixo però sense música... senzillament NO EXISTEIXO!
I es que avui és un dia important per què, avui he aconseguit (i no diré com), després de molta paciència i molt esperar “La hora de la verdad”, el darrer CD que va gravar El Loco Educado, al 2005.
El Loco Educado és una formació pop de músics mataronins que vaig tenir el plaer de conèixer accidentalment fa cosa d’1 any a La Negra Flor i... em van deixar empremta, la suficient com per a desitjar trobar el disc allà on fos.
De moment plou, però plou normal, es a dir, de moment no cal alçar barricades ni inflar les Zodiac.
Però no era del temps meteorològic del que volia “parlar” si no de música.
Sí, ja ho sé, darrerament El Gripau Blau està molt melòman… i no és que em sorprengui però... durant uns mesos havia aconseguit “mantenir-lo al marge” de la meva gran passió, tot i que n’era conscient de que tard o d’hora acabaria “punxant” per què, com bé amenaça el subtítol del blog, la cosa va de “...un poco de todo y mucho de mí”, i les coses acaben sortint i es que... sense lletres no em concebeixo però sense música... senzillament NO EXISTEIXO!
I es que avui és un dia important per què, avui he aconseguit (i no diré com), després de molta paciència i molt esperar “La hora de la verdad”, el darrer CD que va gravar El Loco Educado, al 2005.
El Loco Educado és una formació pop de músics mataronins que vaig tenir el plaer de conèixer accidentalment fa cosa d’1 any a La Negra Flor i... em van deixar empremta, la suficient com per a desitjar trobar el disc allà on fos.
El Loco Educado son:
Juanjo Martínez – Veu i composició
Gustavo Legido – Piano i composició
Kiko Ujaque – Baixista (Joan Barranca quan es va gravar el CD)
Joan Carles Dulsat – Bateria
Però evidentment, la familia de “locos” és molt més gran.
També hi col·labora Alex Legido en les composicions, Roger Borderia en temes de fotografia i imatge, i etc, etc, etc.
El contingut del CD m’ha agradat molt.
Hi ha des d’un tango fins a un preciós tema instrumental d’en Gustavo, interpretat al piano, digne de pertànyer a qualsevol banda sonora d’una bona pel·lícula.
Les lletres son lletres per escoltar i, com que tenen un estil molt propi i variat de fer música, explicar-ho amb paraules es fa difícil.
El millor es que entreu a la seva web, on hi trobareu petits fragments de les cançons incloses al CD, i ho escolteu vosaltres mateixos http://www.locoeducado.com/
El Loco Educado no es prodiga massa en concerts, però un ocellet m’ha dit que és molt possible que ben aviat es deixi veure :)
Fins a les hores: Salut i sort companys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada