Bienvenidos/as!

Bienvenidos/as!
Porque escoger es un derecho... o por lo menos debería serlo

diumenge, 15 d’abril de 2007

"Lokas parasiempre"?... I què?

________________________________________________







Bon dia, Srta. Kuliflò!
Per fi avui tornes neneta…
¿Saps? Aquests dies que has estat lluny he estat cercant més detingudament la “ofto” que em vas demanar, i definitivament, per molt que pugui semblar increïble, no en tinc cap... ¿Com és possible? Això no és seriós.
N’hi ha a cents, però ni una “decent”, i no perquè estigui borrosa, desenfocada, mal enquadrada o censurada, sinó perquè senzillament no hi ha cap en la que les dues estiguem en una actitud diríem “formal”.
Nena, avui mateix, quan tornis, hauríem de solucionar això, i així també farem feliç a l’avia, que es queixa de que no té “oftos” nostres per poder lluir a la “tauleta dels records” i ensenyar-les als seus companys de l’IMSERSO. Que la pobre sempre s’ha de conformar amb una còpia de les petites “oftos” de quan ens fem un carnet, i en elles quedem tan forçades que semblem poc més que terroristes de l’Al Qaeda.
Que la nostra esquela sembli més un cartell de circ que una necrològica, si ens morim demà, a nosaltres ja ens està bé però... imaginat l’escena: la família plorant al tanatori, vetllant els nostres atuells plens de les nostres cendres, i al costat qualsevol d’aquestes “oftos”:








I en aquesta que varem quedar bé, mira que teniem al darrera:


(Click a la "ofto"per ampliar)


No! No pot ser Kuliflò, encara que només sigui per això, avui mateix, a l’aeroport, en quan aterri l’avió, ho hem d’esmenar.
Saps?, he pensat que potser l’estàtua d’en Botero que hi ha al vestíbul podria ser un bon fons o... ¿o millor no? ¿No?
De segur que al parking hi ha algun parterre de boniques margarides, es clar que... abans d’arribar-hi hem de córrer el risc de travessar el carrer, i ja saps que Kuliflò&Xes som una mica talosses i propenses a patir “fenòmens paranormals”, a més que amb l’emoció de les arribades i els acomiadaments, i els cartells informatius tan esclaridors, la gent per allà va molt despistada... Bé, d’una manera o un altre de ben segur que ho aconseguirem!

T’he trobat molt a faltar petitona, tant que jo mateixa m’he sorprès!

...La meva guitarra també, i ja et pots imaginar per què... no? :)